Residència 2026

Susurros del bosque és un laboratori de recerca artística que neix del desig d’observar, escoltar i experimentar amb el territori natural.
A través de la trobada amb el paisatge, explorar altres maneres d’habitar i relacionar-se amb l’entorn, entenent la natura com a part activa del procés creatiu. Una recerca que busca obrir camí cap a una futura creació escènica per a la primera infància, des d’una mirada  sensible i sostenible.

Rocío Cuadra y Valentina Narváez (Xile) són artistes escèniques i mediadores artístiques xilenes residents a Catalunya. Totes dues formen part de MOBU, una xarxa de treball amb integrants vinculades a Xile, Brasil i Catalunya, que desenvolupa projectes des de les arts vives, especialment el teatre, la mediació i la recerca artística, amb un interès especial en la infància i l’adolescència.

Pràctiques del traç i la forma.  Recuperar un fer que té a veure amb la lentitud, amb l’observació, la sensació. L’experimentació del traç, la taca, el color, a través de la pràctica. Un joc sense una finalitat concreta, sinó com a camí de recerca.

Joana Sardà (Igualada, 1987). La seva exploració artística neix de la curiositat i estima per la Vida. Du a terme
una investigació que s’inicia en la pintura i pren camí cap a l’acció i el moviment físic. Formada en l’especialització d’il·lustració, aprofundeix en el traç i busca el seu origen en el moviment corporal.

«M’agrada relacionar la pintura i el dibuix amb el moviment corporal, la dansa. La relació entre la matèria visual de la pintura i la matèria efímera del cos en moviment. Dos llenguatges que s’aporten i es relacionen entre si. Sense moviment no hi ha traç, sense acció no apareix un rastre, un registre.»

Of Soldiers and Virgins. Aquest projecte dramatitza les ressonàncies entre les fantasies col·lectives feixistes-masculines i el mite de la Mare de Déu.

Alice & Julie Van der Wielen-Honinckx (Brussel·les) Alice i Julie són germanes bessones. La Julie és investigadora en filosofia continental postkantiana, especialitzada en l’obra de Gilles Deleuze i Félix Guattari. L’Alice és artista-investigadora, dramaturga i professional de les pràctiques somàtiques; ha desenvolupat una pràctica performativa en què la lentitud li permet suspendre la nostra percepció habitual del temps i l’espai, per tal d’obrir un àmbit libidinal i molecular de micropercepcions i associacions inesperades.

Paisatge en procés. La superfície pictòrica esdevé un camp de forces on s’acumulen capes, tensions i decisions que revelen el temps, l’esforç i la resistència dels materials.

Àlex Young i Aliaga (València, 1968) ha treballat a Londres, Berlín, Madrid i Barcelona, ​​i ha exposat la seva obra en centres d’art de referència, com ara el Barbican Centre de Londres..

«La pràctica es desenvolupa des d’un enfocament que concep l’estudi com un laboratori-fàbrica: un espai de recerca on la pintura no es tanca en un objecte acabat, sinó que es manté en procés, oberta i en transformació. El gest, la improvisació i la repetició funcionen com a formes de treball no alienat, on el fer pictòric es converteix en una manera de pensar i d’habitar el temps.
En un context on la imatge sovint es desmaterialitza, aquest projecte vol portar a primer pla la materialitat, el temps de treball i la presència física de l’obra.»