Residència 2025

Where Touch Ends és una exploració oberta que utilitza experimentació material i física, i diàleg, per explorar com el cos pot deixar anar de manera intuïtiva allò que una vegada el va definir.

Sarah Kerbosch és una artista multidisciplinar i disenyadora holandesa, que actualment viu a Barcelona. La seva obra abasta la pintura, el dibuix, les arts tèxtils, el disseny de vestuari i l’escenografia, la instal ·lació, l’escriptura i la performance.

“Normalment, els meus projectes comencen amb una sensació, una sensació corporal, una tensió estranya, una emoció fugaç, que desencadena una cascada de preguntes. Segueixo aquestes preguntes en un procés de creació, detecció i resposta, sense saber exactament on acabaré. El resultat sovint és quelcom que captura un moment o una transformació, de vegades suau i tranquil, de vegades cru i rebel.”

Tact Îsles.  El tacte com a gest reversible: és a dir, d’una banda, l’acció concreta del gest i, de l’altra, allò que aquest tacte permet, en el sentit íntim, el sentiment, l’afecte i l’impacte del tacte sobre el nostre cos.

Jason Respillieux (Bèlgica, 1991) és un artista que viu entre Brussel·les i el Tarn (França). Ha treballat amb múltiples coreògrafs com Salva Sanchis, Claire Croizé, Louise Vanneste i Anneleen Keppens i la companyia Rosas d’Anne Teresa De Keersmaeker. També ensenya dansa i desenvolupa una pedagogia basada en l’emancipació a través de la col ·laboració. Des del 2019, Jason incorpora els principis ecològics i ètics de la permacultura a les seves pràctiques i al seu enfocament artístic.
L’enfocament del Jason, a la intersecció de la dansa, el cinema, l’ecologia i les pràctiques col ·laboratives, s’arrela en el desig de fomentar noves i matisades perspectives sobre el món que ens rodeja.

Así no. Les normes estan fetes per a trencar-les. Però té sentit trencar-les perquè sí?

Miguel Porlan (Barcelona, 1987) és un il ·lustrador de Barcelona el treball del qual es centra en el camp de la il ·lustració editorial, el cartell i els projectes personals.

A través de la il ·lustració busca explicar alguna cosa amb la veu que millor potenciï les seves intencions narratives. Per a fer-ho possible, sovint treballa al costat de col·laboradors pròxims que li permeten ampliar les possibles solucions d’un projecte.
És col ·laborador habitual de mitjans com The New York Times, The New Yorker i The Atlantic. Les seves obra ha estat publicada en nombroses publicacions nacionals i internacionals i reconeguda per la Biennal del Cartell BICeBé de Bolívia, ADG Laus, Premis Junceda, The Society of Illustrators, American Illustration i Communication Arts.

Actualment treballa i resideix a Vilanova i la Geltrú i compagina el seu treball com a il ·lustrador amb la docència en l’Escola Massana i Labasad i imparteix tallers puntualment.

Més enllà del dibuix. és un procés de treball que busca aprofundir en el dibuix alhora que sortir del paper i de l’acte de dibuixar per interactuar amb les peces a través del cos, el joc, el relat, la ficció i la performance. Un treball on conflueixen les arts visuals, les arts vives i la mediació artística.

Meritxell Romanos viu a Cornudella del Montsant, als peus de la Serra del Montsant, una muntanya que admira i camina sempre que pot.

“M’endinso en un procés creatiu centrat en el dibuix com a registre de la visió i la percepció, indagant en els llenguatges de l’ànima i de la creença, un lloc de trobada entre simbolisme, ciència i espiritualitat.

Exploro el cos energètic des de la geometria, el color, el traç, el símbol i l’arquetip, generant representacions sensibles que evoquen, i invoquen, espais de la imaginació i de la memòria. Els dibuixos són missatges simbòlics, transpersonals i de ressonància, que afecten la mirada, generant esquerdes i obertures que aporten significats i sabers.”

Les Mystiques. Les normes estan fetes per a trencar-les. Però té sentit trencar-les perquè sí?

Judit Pla Cano (Igualada, 1991) és una artista i escriptora que utilitza el llenguatge escrit i visual per expressar les seves cerques i exploracions. Li interessen temes entorn de l’autodescobriment, l’inconscient, la genealogia i la materialitat emocional, des d’una intenció alquímica i transformadora.

“Vinc a Espai de Marge amb la intenció de començar a descobrir a través del compromís amb el misteri de la creació d’un nou projecte literari, més coses sobre l’amistat, a partir d’una veritat personal i sensible, i des del desconeixement del resultat. 

Vull revelar una història que es crea des de la pregunta, la presència i l’entusiasme cap al procés creatiu. Vull que la paraula em continuï fent riure i plorar. 

Tant de bo, descobrir allò que ens alliberi i ens expandeixi algun centímetre més.”